Història de l'espardenya: del 1317 a Saint Laurent

L'espardenya és un calçat documentat als Països Catalans des de principis del segle XIV, que va servir a soldats, pagesos i obrers durant segles, va viure una crisi a partir dels anys 1950 i va renéixer com a peça de moda des dels anys 1970. Aquí teniu la història, limitada al que diuen fonts que hem pogut llegir, i amb els punts on no es posen d'acord.

Els orígens: el que sabem i el que no

• L'Enciclopèdia la considera una derivació de les sandàlies romanes, i la Viquipèdia la fa venir de la plantofa egípcia adaptada pels romans. L'origen exacte, però, és desconegut.
• Primeres mencions escrites: Coromines recull espardenyes en un document del 1317 i espardenyer al Rosselló el 1311. La Viquipèdia cita el 1317 i el 1322, sense posar-se d'acord amb ella mateixa. L'article «Les espardenyes, un patrimoni viu» de l'Enciclopèdia parla de documents del segle XIII.

Conclusió prudent: a la baixa edat mitjana l'espardenya ja era un calçat corrent.

Calçat de soldats

Nota: la Viquipèdia parla d'un reial decret del «1964», amb la marca «cal citació». Sembla una errada per 1694, la data que dóna la Gran Enciclopèdia Catalana.

Obradors familiars i primeres indústries

Durant segles les espardenyes es feien en petits obradors familiars: l'home feia la sola i la dona preparava les trenes i les cosia a la tela. Es treballava a l'entrada de casa, perquè la forta olor del cànem no deixava fer-ho en un lloc tancat. Hi havia espardenyers a totes les poblacions del Principat i del País Valencià.

• 1511: a Mallorca, els espardenyers formen part del mateix col·legi que els corders, el de Santa Caterina (Viquipèdia).
• La indústria valenciana (la Vall d'Uixó, Elda, Elx) és, segons la GEC, una precursora de la indústria moderna del calçat (la font no en dóna dates).
• Cap al 1860: Francesc Sans és el primer a fabricar-les mecànicament a Barcelona, i el seu nebot Joseph Sans porta el mètode a Sant Llorenç de Cerdans (Viquipèdia).
• A partir del 1850, a l'altra banda del Pirineu, Mauleó comença la seva gran indústria: vegeu espardenyes de Mauleó.

Calçat de classe

L'espardenya era el calçat de la pagesia de les zones seques i de les classes obreres de Barcelona. Però a principis del segle XX, algunes descripcions de Barcelona i de València la presenten com a calçat d'home ric, mentre les dones de casa bona portaven sabates. Durant la Guerra Civil, qui tenia sabates no gosava portar espardenyes, per no mostrar el seu poder adquisitiu. Als anys quaranta, els homes del Pirineu les portaven amb el vestit de gala (Enciclopèdia).

Crisi i renaixement

• Anys 1950: comença una crisi d'una vintena d'anys (Viquipèdia); la industrialització redueix l'espardenya com a calçat de cada dia (Castañer, segons la Viquipèdia en castellà).
• Anys 1970: a Catalunya, l'espardenya és vista com un símbol massa regional i folklòric (Viquipèdia). Al mateix temps, Castañer, de Banyoles, comença a treballar amb Yves Saint Laurent.
• 1948 i anys 1980: Lauren Bacall a Cayo Largo i Don Johnson a Miami Vice la fan coneguda als Estats Units.
• Segle XXI: s'associa a la cultura catalana, a l'ecologia i a la moda urbana (Viquipèdia).

Més detalls de la moda a espardenyes de falca.

Una història compartida

La mateixa història té capítol basc. A Mauleó, segons l'enciclopèdia Aunamendi, el 1946 hi havia uns 40 tallers d'espardenyes; el 1985 només cinc. Les dues tradicions, la catalana i la basca, es comparen a espardenya catalana o basca.