Guia
Sant Llorenç de Cerdans, poble d'espardenyers del Vallespir
Com Sant Llorenç de Cerdans va ser un gran centre de l'espardenya: els Sans cap al 1860, més de 1.000 treballadors, la Unió Sandaliera i la crisi.
Actualitzat el
Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir (Catalunya del Nord), va ser un dels grans centres productors d'espardenyes de França a principis del segle XX. Segons la Viquipèdia, la indústria hi va arribar cap al 1860 des del sud, i en el seu moment més alt més de 1.000 dels seus 3.000 habitants treballaven en teles i espardenyes. El 1976 només en quedaven 490.
On és
Sant Llorenç de Cerdans és un municipi del Vallespir, a l'Alt Vallespir, al departament francès dels Pirineus Orientals. Al sud-est arriba a la carena del Pirineu, on limita amb l'Alt Empordà (Maçanet de Cabrenys i Albanyà). El punt més alt és el Mont Capell, a 1.194 metres.
La història, en dates
| Data | Fet | Font |
|---|---|---|
| Cap al 1860 | La indústria arriba des de Catalunya. Francesc Sans és el primer a fabricar espardenyes mecànicament a Barcelona; el seu nebot Joseph Sans desenvolupa el mètode a Sant Llorenç | Viquipèdia |
| 1906 | El cens arriba al màxim: 3.023 habitants | Viquipèdia (municipi) |
| Principis del segle XX | Un dels grans centres de producció de França; més de 1.000 persones treballen en teles i espardenyes; la fàbrica de Joseph Sans té més de 250 treballadors | Viquipèdia |
| 1959-1961 | Joan Coromines hi visita encara «algunes dotzenes de fàbriques o fabriquetes» | DECat |
| Anys 1950-1970 | Crisi d'una vintena d'anys, fins que l'espardenya es reconverteix en article de luxe | Viquipèdia |
| 1976 | Només 490 persones treballen en la indústria | Viquipèdia |
| Finals del segle XX | La producció d'espardenyes i de teixits s'estanca | Viquipèdia (municipi) |
| 2023 | 1.045 habitants | Viquipèdia (municipi) |
La Unió Sandaliera
L'article de la Viquipèdia sobre el municipi esmenta la cooperativa la Unió Sandaliera com a bon exemple de la indústria local de l'espardenya i d'altres productes de cànem. No en dóna dates.
Un centre entre altres
La Gran Enciclopèdia Catalana situa Sant Llorenç de Cerdans entre els centres importants de l'espardenya, amb Tortellà (Garrotxa), Benavarri (Ribagorça) i les poblacions valencianes de la Vall d'Uixó, Elda i Elx. L'article «Les espardenyes, un patrimoni viu» parla del Vallespir, la Garrotxa i la Ribagorça com a zones que han adaptat els seus models a una sabata lleugera d'estiu.
Coromines, al seu diccionari etimològic, posa Sant Llorenç de Cerdans al costat de Xiva de Morella com a poblacions rosselloneses i valencianes on la fabricació d'espardenyes era «una indústria típica i molt antigament arrelada».
Què en queda
Les xifres parlen soles: de més de 1.000 treballadors a 490 el 1976, i d'un poble de més de 3.000 habitants a un de 1.045 el 2023. Les fonts que hem llegit no diuen quantes empreses hi fabriquen avui ni si hi ha un museu dedicat a l'espardenya; per això no en donem cap nom.
Sant Llorenç i Mauleó, dues capitals
Sant Llorenç de Cerdans i Mauleó, al País Basc, van viure la mateixa història a banda i banda del Pirineu: una indústria nascuda al segle XIX, molts treballadors, i una caiguda a la segona meitat del segle XX. A Mauleó, el 1946 hi havia uns 40 tallers; el 1985, cinc. Vegeu espardenyes de Mauleó i la comparació a espardenya catalana o basca.
Preguntes freqüents
Quan va arribar la indústria de l'espardenya a Sant Llorenç de Cerdans?
Cap al 1860, des de Catalunya, segons la Viquipèdia: Joseph Sans hi va desenvolupar el mètode de fabricació mecànica del seu oncle Francesc Sans.
Quanta gent hi treballava?
A principis del segle XX, de més de 3.000 habitants, més de 1.000 treballaven en teles i espardenyes. El 1976 només en quedaven 490.
Fonts
Pàgines consultades per a aquest article:
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Espardenya
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_de_Cerdans
- https://decat.iec.cat/documents/III/619.pdf
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/espardenya-0
- https://www.enciclopedia.cat/art-de-catalunya/les-espardenyes-un-patrimoni-viu
- https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/en/maule-lextarre/ar-100417-70803/