Qui feia les espardenyes a l'obrador familiar?

Segons l'Enciclopèdia, l'home feia la sola i la dona preparava les trenes i les cosia a la tela del taló i de la punta.

Per què es treballava a l'entrada de les cases?

Perquè la forta olor del cànem no deixava treballar en un lloc tancat.

L'última fase, quan es posen les vetes. El taller Alentorn de Valls la fa ell mateix i compra les soles a Castelló.

Com es fan les espardenyes: de l'obrador a la màquina

Una espardenya es fa en dues parts que després s'ajunten: la sola, de corda trenada (cànem, espart o jute) cosida en espiral, i la part de dalt, de roba, amb la puntera, el taló i, si n'hi ha, les vetes. Antigament tot es feia a mà en obradors familiars; avui la sola es trena i es cus a màquina, sovint es vulcanitza amb cautxú, i molts tallers només fan l'última fase.

A l'obrador familiar

L'Enciclopèdia descriu així l'ofici tradicional:

Es feien en petits obradors familiars.
L'home feia la sola; la dona preparava les trenes i les cosia a la tela del taló i de la punta.
Es treballava a l'entrada de les cases, perquè la forta olor del cànem no deixava fer-ho en un lloc tancat.
L'ofici és parent del dels corders (cànem) i dels esparters (espart).
Es feien allà on es conreava el cànem, segons la Gran Enciclopèdia Catalana.

El Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona en conserva eines d'espardenyer i una mostra del procés, amb peces de Cervera (1944) i de Montblanc (1946), i soles a mig cosir que expliquen com es feien.

Els materials

Part	Material tradicional
Sola	Cànem trenat, espart; de vegades jute (com a Manresa)
Puntera i taló	Roba de cotó o de lli, gruixuda
Empenya	Teixida en telers triangulars amb fil de cotó, o roba gruixuda o lona
Vetes	Cotó
Fil de cosir	Cànem

Fonts: Enciclopèdia i Viquipèdia.

A la fàbrica d'avui

La Viquipèdia resumeix la fabricació moderna:

Les soles de jute es trenen a màquina i se'ls dóna forma a mà.
Es premsen hidràulicament amb calor.
Es cusen verticalment.
Es vulcanitzen amb una sola exterior de cautxú.
Si cal, s'hi enganxa goma EVA o fusta i es cobreix amb més trenes (per a les espardenyes de falca).
Es fa la part de dalt i es munta.

Un taller vist de prop: Mauleó, 2007

L'investigador Michel Duvert (grup Etniker Iparralde) va fotografiar el juny del 2007 un taller de Mauleó, al País Basc (article a l'Anuario de Eusko-Folklore). Les etapes de la sola:

Una màquina trena el jute a partir de moltes bobines.
La trena s'enrotlla sobre una forma de fusta que gira; el nombre de voltes depèn de la talla.
Es talla la trena i se n'amaga l'extrem amb un con metàl·lic.
La sola va a una premsa, una per a cada talla.
Una màquina la cus de banda a banda; abans es feia a mà, sobre un cavallet.
Es comprova la talla amb un regle graduat en talles angleses i europees.
Des dels anys 1940, s'hi pot afegir una làmina de cautxú vulcanitzat en un motlle calent.

El muntatge de la roba es feia antigament a mà amb un didal gros, posat en un guant que cobria el palmell.

L'última fase: l'envetat

No tots els tallers fan la sola. El taller familiar Calçats Alentorn, de Valls (obert el 1939), compra les soles a Castelló i fa l'última fase, l'envetat, segons el Diari de Tarragona (2022). A Manresa, el taller D'spart fa espardenyes de vetes a mà, unes 6.000 parelles l'any (NacióDigital, 2023).

Llista: què mirar per saber com s'ha fet una espardenya

La sola: és de corda cosida (s'hi veu el fil) o porta cautxú a sota?
El material de la sola: jute, cànem o espart?
La roba: cotó, lli, lona?
Les vetes: cosides a mà o a màquina?
On s'ha fet cada part: la sola i el muntatge poden venir de llocs diferents.

Per conèixer els models que en surten, vegeu tipus d'espardenyes; per cuidar-les després, com rentar espardenyes.