Comparativa
Espardenya catalana o espartina basca: les diferències
Espardenya catalana i espartina basca comparades: nom, materials, models, centres productors, història i protecció d'origen. On s'assemblen i on no.
Actualitzat el
L'espardenya catalana i l'espartina basca són el mateix calçat: sola de corda trenada i empenya de roba, amb vetes o sense. La diferència no és de forma sinó de lloc, d'història i de nom. Els documents més antics són catalans (1317, segons Coromines); la gran indústria basca neix a Mauleó a partir del 1850; i cada tradició ha fixat els seus models.
La comparació, punt per punt
| Espardenya catalana | Espartina basca | |
|---|---|---|
| Nom | Espardenya (forma dominant des del 1317) | Espartin, espartina; també abarketa i apreta |
| Origen del nom | De l'espart | També de l'espart; segons Coromines, probablement via el gascó espartenha |
| Sola | Cànem trenat, espart o jute | Antigament espart; avui jute, sovint amb cautxú a sota |
| Grans grups | Amb vetes o sense | Amb cintes (xingolak) o sense |
| Models tradicionals | De set vetes, de Valls, valenciana, vigatana, barcelonina… | Les fonts consultades no en donen una tipologia |
| Centres històrics | La Vall d'Uixó, Elda, Elx, Sant Llorenç de Cerdans, Tortellà, Benavarri | Mauleó (Zuberoa) |
| Primeres dades | Documents del 1317 (Coromines) | Indústria a Mauleó des del 1850 (Aunamendi) |
| Usos simbòlics | Sardana, Mossos d'Esquadra, cultura popular | Les fonts consultades no en parlen |
| Protecció d'origen | No en parlen les fonts consultades | Sol·licitud del 2016 per a «Espadrille de Mauléon – Mauleko espartina», rebutjada segons la base de l'INPI |
La sola: el mateix ofici
A Catalunya, segons l'Enciclopèdia, l'home feia la sola i la dona preparava les trenes i les cosia a la tela, en obradors familiars. A Mauleó, segons Aunamendi, a partir del 1850 dones i nens cosien les espardenyes a casa, sobre bancs de fusta trapezoidals, per encàrrec dels fabricants. Michel Duvert va fotografiar el 2007 un taller de Mauleó: la trena de jute es feia a màquina, s'enrotllava sobre una forma que gira (el nombre de voltes depèn de la talla), es premsava i es cosia. És el mateix principi que la Viquipèdia descriu per a la fabricació moderna catalana.
On sí que es diferencien
El mercat. La producció de Mauleó mirava lluny: el 1868, quatre cinquenes parts anaven al Riu de la Plata (Argentina i Uruguai), i els grans clients del segle XX eren les mines del nord de França (Aunamendi). La catalana era sobretot calçat de la gent del país: pagesia, obrers, soldats.
La mà d'obra. Mauleó va necessitar treballadores de fora: les «orenetes» (ainarak en basc), noies del Roncal i de les valls d'Aragó que hi anaven a l'hivern. Ho expliquem a espardenyes de Mauleó.
El símbol. A Catalunya l'espardenya es lliga a la sardana i a la identitat; vegeu espardenyes per ballar sardanes. Les fonts basques que hem llegit la presenten sobretot com a ofici i com a indústria.
La protecció del nom. El 2016, una associació d'espardenyers de Zuberoa va demanar a l'oficina francesa de la propietat industrial (INPI) una indicació geogràfica per a «Espadrille de Mauléon – Mauleko espartina», segons el bufet CMS. A la base oficial d'indicacions geogràfiques de l'INPI (número IG 16-002), consultada el 15/11/2026, la sol·licitud figura com a «Demande rejetée» (sol·licitud rebutjada), sense data ni motiu de la decisió.
I avui?
Les dues tradicions comparteixen el mateix problema: segons la Viquipèdia, una gran part de les espardenyes i de les soles de jute vénen de Bangladesh. Duvert comptava el 2007 sis empreses a Mauleó; NacióDigital parlava el 2023 d'una dotzena d'artesans que fan espardenyes de vetes a mà a Catalunya.
Per triar-ne unes, el model (amb vetes o sense, plana o de falca) compta més que la bandera. Els models catalans són a tipus d'espardenyes.
Preguntes freqüents
L'espardenya basca té vetes?
Pot tenir-ne. La Viquipèdia en basc divideix les espartinak en dos grups: les que es lliguen amb cintes (xingolak) i les que no en porten.
Qui va inventar l'espardenya, els catalans o els bascos?
No se sap. Els documents escrits més antics que coneixem són en català (1317 segons Coromines), però l'origen exacte és desconegut.
Fonts
Pàgines consultades per a aquest article:
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Espardenya
- https://eu.wikipedia.org/wiki/Espartin
- https://decat.iec.cat/documents/III/619.pdf
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/espardenya-0
- https://www.enciclopedia.cat/art-de-catalunya/les-espardenyes-un-patrimoni-viu
- https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/en/maule-lextarre/ar-100417-70803/
- https://www.barandiaranfundazioa.eus/images/AEF46/046215228.pdf
- https://cms.law/en/gbr/legal-updates/home-of-the-espadrille
- https://base-indications-geographiques.inpi.fr/fr/detail-ig/espadrille-de-mauleon-mauleko-espartina-IG16-002
- https://naciodigital.cat/manresa/economia-i-empresa/la-revolucio-de-les-espardenyes-de-vetes-un-calcat-tradicional-amb-demanda-mundial.html
- https://eu.wikipedia.org/wiki/Ainarak