Espardenyes per ballar sardanes: què en diuen les fonts

Per ballar sardanes no hi ha cap espardenya obligatòria. L'espardenya que tothom associa a la rotllana és la de lona blanca amb vetes negres de cotó, creuades sobre els dits i lligades al turmell, segons la revista Barcelona Metropolitan. La Viquipèdia confirma que les espardenyes es fan servir per ballar sardanes (i jotes), però l'Enciclopèdia recorda que, quan es balla per gust, la gent hi va amb roba de carrer.

Què diuen les fonts

• La Viquipèdia: les espardenyes s'utilitzen per ballar sardanes i jotes, i com a complement folklòric dels trabucaires i del ball de bastons.
• El Tradicionari de l'Enciclopèdia: els sardanistes ja no consideren necessari mostrar el vestit o les espardenyes com a senyal d'identitat, com sí que fan amb la música i la dansa. Però afegeix: «El que perviu amb una certa força és l'ús de les espardenyes».
• El mateix Tradicionari: quan la sardana es fa com a espectacle, s'inventa un vestit blanc amb franges vermelles o blaves; quan es balla per plaer, roba de carrer.
• Barcelona Metropolitan (2016): l'espardenya «catalana» genèrica, de lona blanca i vetes negres, és la que s'associa a la sardana tradicional, i potser la més icònica de totes.

En resum: a la rotllana del diumenge, espardenyes si en teniu, sabates còmodes si no; en una actuació de colla, el que digui la colla.

Per què l'espardenya i la sardana van juntes

L'Enciclopèdia explica que les espardenyes eren el calçat lleuger per excel·lència, el de la pagesia de les zones seques i de les classes treballadores de Barcelona. La sardana, segons l'Ajuntament de Barcelona, es va estendre a finals del segle XIX per l'Empordà, el Rosselló i la Selva, i Francesc Cambó, des de l'Ajuntament, va impulsar que la Mercè del 1902 fos la festa major de tot Catalunya, cosa que va portar la dansa a la Catalunya Nova. Sota les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, la sardana es va convertir en un símbol d'identitat. Una dansa popular i un calçat popular: la parella s'entén.

La sardana, en quatre dades

Fonts: Gran Enciclopèdia Catalana i Patrimoni Cultural.

Un detall que importa als peus: la sardana demana comptar. Cal saber quants curts i llargs té cada sardana perquè cada tirada acabi amb els peus junts, i repartir els compassos que sobren, segons l'Enciclopèdia. Per això convé un calçat que no s'hagi d'anar recol·locant a cada tirada.

Què mirar abans d'una ballada

• Vetes ben lligades: que no es deslliguin a mitja tirada. Si dubteu de com es lliguen al vostre lloc, pregunteu a la colla.
• Sola: mireu si és només de corda o si porta cautxú a sota, i proveu-les abans en un terra semblant al de la ballada.
• Talla: ni que balli el taló ni que estrenyi els dits. Cada marca talla diferent: mireu la seva taula.
• Pluja: si el terra és moll, penseu en la sola. Els fabricants desaconsellen mullar el jute (vegeu com rentar espardenyes).
• Colla o rotllana lliure: si balleu amb una colla, seguiu el que indiqui per a la indumentària.

On trobar-les

Encara hi ha artesans que fan espardenyes de vetes a mà; en parlem a espardenyes de vetes.